OpenStreetMap, una font de dades lliures per a tothom

Fa 17 anys un programador britànic va començar un petit projecte col·laboratiu amb software lliure, una “Wikipedia dels mapes” on tothom en podia fer us atribuint la font de les dades. Inicialment el projecte no era gran cosa, ni en l'àmbit de les dades ni tampoc pel que fa a la tècnica, però mica en mica i gràcies a les col·laboracions va anar creixent. Al cap d’uns anys es va constituir com a la fundació actual que gestiona els recursos, responsable legal de les dades d'Open Street Maps (OSM) i que organitza un esdeveniment mundial anual anomenat State of the Map.

Vaig conèixer OSM fa 12 anys, gràcies a que vaig comprar-me un telèfon mòbil amb Linux. Explorant les possibilitats d’aquest telèfon vaig començar a usar el navegador GPS que portava instal·lat i que feia servir les dades d'OSM. Com que a la meva zona no hi havia dades, vaig començar a afegir-hi les carreteres i carrers. Això em va portar a conèixer el mon dels SIG i a especialitzar-m'hi. Inicialment la comunicació i resolució de dubtes era mitjançat les llistes de correu d’àmbit espanyol. Arran d’això ens vam ajuntar diversos usuaris de Catalunya per construir una comunitat de la zona catalanoparlant, que actualment es comunica sobretot per la plataforma de missatgeria instantània Telegram.

Amb les aportacions d'1,6 milions de usuaris i amb 7 billons de nodes, OSM ha acabat esdevenint un projecte que s’usa en àmbits amplíssims. Des de grans empreses com Amazon (per a la seva flota de repartidors) fins a usos humanitaris en situacions de desastres naturals (OSM té el seu propi equip humanitari), passant per la creació de videojocs i l’administració pública. Un dels grans encerts d'OSM ha estat permetre la introducció de qualsevol tipus de dades que puguin ser rellevants, fent que el seu ús no estigui restringit únicament al transport.

L’any 2010 es va celebrar l'State of the Map a Girona i arran d’això l’ajuntament va col·laborar-hi obrint les dades que tenia i incorporant-les a OSM. Això va permetre a l’ajuntament adonar-se del poc control que tenia sobre les dades que facilitava a proveïdors cartogràfics, i amb el temps va decidir mantenir les dades de què disposa i unir-les amb les aportacions dels usuaris. D’aquesta manera pot dirigir a tothom qui li demani dades de la infraestructura de la ciutat a OSM.

Les dades d'OSM s'estructuren assignant una sèrie d’etiquetes en forma de clau i de valor a les geometries. Això ofereix gran llibertat i flexibilitat a l’hora de representar informació, malgrat hi hagi coses difícils de representar, com ara referencies temporals o 3D. Aquestes etiquetes s’acorden per consens, mitjançant propostes, que la comunitat comenta i finalment vota. Això no impedeix que un usuari usi les seves pròpies fora del consens.

Pot semblar que el primer problema d'OSM sigui el vandalisme, entès com l’edició malintencionada de dades feta de forma premeditada. Tot i que aquests comportaments existeixen, se solen revertir en poc temps. El problema més habitual a l’hora de fer servir les dades de OSM sol ser que la seva qualitat no es homogènia: així, molt ben marcat en una ciutat pot no estar tan ben indicat en una ciutat veïna.

Un altre factor important que explica l’èxit d'OSM és l'establiment de comunitats locals. Qui coneix millor un territori son aquells que hi viuen. D'aquesta manera els canvis en l’entorn es detecten ràpid, les dades es modifiquen i en qüestió de minuts es distribueixen arreu del món. Aquestes comunitats unifiquen criteris i ajuden els usuaris novells a conèixer millor com funciona OSM.

OSM ha esdevingut una font important de dades lliures però afronta grans reptes encara. Tant en l'àmbit de les comunitats, on s’ha d’assegurar la inclusió de tothom per poder obtenir unes dades com més àmplies possibles, com en l'àmbit econòmic, ja que els recursos de la fundació son limitats i ha de mantenir una gran infraestructura de la què depenen serveis com l'edició, el càlcul de rutes o la generació d’imatges.

Xavier Barnada

Analista Programador