Els mapes ens menteixen?
Dies enrere em va arribar un dubte d’uns companys, treballadors de l’administració pública. Es preguntaven com podia ser que la mida del perímetre d’una parcel·la fos notablement diferent en funció de qui els hi feia arribar la informació, si un o altre veí de la pròpia parcel·la.
Després de revisar les dades, vam comprovar que “l’error” provenia de que cadascú havia fet la seva pròpia mesura sobre un ortofotomapa. De fet, s’havien fet les mesures sobre la mateixa imatge per satèl·lit però a escalas diferents.
Això em va fer recordar una assignatura de la Llicenciatura en Geografia en la que ens van introduir a la paradoxa de costes.Aquest concepte va molt lligat al què es coneix com l'escala d'un mapa, la qual explica que la longitud de la línia de costa (d’un municipi, p.e.) depèn del mètode emprat a l’hora de mesurar-la.
Si d’una banda fem servir un traçat que incorpori molts nodes i ressegueixi fidelment les entrades i sortides de la orografia litoral, ens sortirà una longitud molt més gran que si, en canvi, simplifiquem molt el contorn marítim i resseguim un traçat més esquemàtic. En el primer cas, estem treballant amb una escala molt gran, o el què és el mateix, amb un denominador petit (1:1000, 1:500, 1:100...). En el cas del dibuix més esquemàtic, normalment estarem emprant un mapa fet sobre una escala petita (1:25000, 1:100000...).
Font: Wikipedia Britain-fractal-coastline-200km.png
Vol dir això que sempre cal treballar amb escales molt grans per dibuixar i tenir mesures més precises de la realitat?
No, no sempre. Cal tenir en compte que els mapes no són una fotografia exacta de la realitat, sinó que són una representació que ens ajuda a entendre millor el territori que ens envolta. El que convé és que s’adaptin adequadament a allò que volem explicar.
No té sentit, i és impossible, fer un mapa del món a una escala que ens permeti veure a simple vista totes les illes del mar Egeu. De la mateixa manera, és inútil fer una carta nàutica de Formentera a una escala on no apareguin totes les formacions rocoses emergents, per petites que siguin, ja que posarien en risc les embarcacions que naveguen per aquelles aigües
És responsabilitat de cadascú doncs fer servir el mapa més apropiat en cada situació. Triar una bona escala, escollir bé els colors per a representar les dades, posar un bon títol explicatiu... Sovint s’ha parlat de que els mapes “menteixen”, però és més just preguntar-nos si el mapa està ben fet. Si no s’han escollit bé els elements que el formen, el mapa no en té cap culpa!
Àlex Margelí
Analista GIS
Consulta les solucions que Nexus Geographics ofereix a Ajuntaments i Administració Pública